CRECIMIENTO EN CACHORROS

Estándar

El desarrollo de los animales de compañía es complejo y largo, por este motivo vamos a comentarlo en dos capítulos; uno para los perros y otro de gatos. En este post  nos centraremos en el perro.

La mejor época de destete en perros es al mes y medio de edad, pues el periodo de socialización en cachorros es muy corto, tan solo dura tres meses. Si lo destetamos al mes y medio, habrá convivido con la madre y otros cachorros desde su nacimiento, y nos queda un mes y medio más, para que se socialice con  la nueva familia que lo adquirirá.

Es importante saber que el cachorro una vez ha terminado el periodo de lactancia pierde una enzima que ayuda a digerir la lactosa de la leche. Por esto la mayoría de las veces que damos leche a nuestros perros, suelen tener descomposición e incluso vómitos. El crecimiento del perro es muy rápido y se termina aproximadamente a los ocho meses  de edad (su pubertad).  Casi todos los cachorros suelen necesitar de un aporte de calcio. Podemos dar en perros de raza pequeña o mediana ¼ de pastilla y en perros de gran tamaño ½ pastilla o una dependiendo de las necesidades de cada uno.

Hay razas que tienen muchos problemas articulares y óseos durante y después del crecimiento como por ejemplo: Basset hound, Pastor alemán, Pequinés, etc. Podemos darles Calcárea Carbónica, Calcárea Fluórica y Calcárea Fosfórica en gránulos o en alguna de las presentaciones que preparan los laboratorios homeopáticos. Estas tres Calcáreas son básicas para un correcto crecimiento.

Como alimentación podemos usar piensos comerciales de alta calidad, alimentación de casa o seguir una dieta natural de carne y huesos crudos, tal y como se explica en un anterior artículo del blog (en catalán).  La alimentación casera debe estar muy bien equilibrada. Para ello, a nuestro cachorro debemos darle cada día, de media, una pastilla de calcio, 3 gránulos de las calcáreas y una cucharada de levadura de cerveza. Hay que alternar pasta con arroz (éstas siempre deben estar muy bien hervidas), carne roja (ternera, buey o caballo) y blanca (pollo, pavo o conejo) y todo tipo de verduras, menos la cebolla y derivados (puerros, ajos tiernos, etc.). Una vez a la semana pescado blanco. Dos tres veces a la semana añadiremos a su comida una o dos sardinas para fortalecer el pelo. Dos veces a la semana añadiremos yogur natural descremado y mejor si es bio y/o queso blanco fresco.  No es aconsejable darles legumbres, porque pueden provocarles una fuerte fermentación. El pescado para conservar al máximo sus vitaminas y proteínas lo cocinaremos de la siguiente manera: una vez haya terminado la ebullición de la pasta, el arroz o las verduras, al cerrar el fuego, pondremos el pescado,  lo dejaremos cinco minutos en esta agua caliente y la sacaremos. En todas las comidas se puede añadir una cucharada de aceite de oliva.

En cachorros es aconsejables ofrecerles la comida tres veces al día durante quince o veinte minutos y después retirarles el plato. Recordar también que necesitan siempre agua a disposición.

SONSOLES PONS

VETERINARIA

Introducció a l’homeopatia

Imagen

Introducció a l'homeopatia

Avui dia és freqüent escoltar en converses sobre la nostra salut o la dels nostres animals la paraula homeopatia. Fins i tot hi ha gent que va a la farmàcia i es auto medica amb algun producte homeopàtic. Però, a l’hora de preguntar què és l’homeopatia? trobem variades respostes i moltes d’elles, inexactes. Aquest article tracta de donar una noció del que és l’homeopatia i com ens pot ajudar.

L’homeopatia és una medicina usada des de fa centenars d’anys. Va ser fruit de l’experimentació i observació en l’individu sa. El metge, químic i toxicòleg, Samuel Hahnemann a la fi del segle XVIII va ser qui va crear i va desenvolupar les bases de l’homeopatia.

El doctor Samuel Hahnemann va començar a estudiar el que és l’homeopatia a partir dels efectes de les intoxicacions que provocava la quina o xina (escorça d’arbre), molt utilitzada en aquells temps per guarir el paludisme. Va observar que els signes d’intoxicació que provocava la xinesa eren molt semblats als símptomes febrils que provocava el paludisme. Així va començar a donar forma a la teoria de la similitud, ja comentada per Hipócrates. Aquesta seria una altra manera de guarir, diferent a la qual existia fins a aquest moment, que era la dels contraris. Hahnemann va començar a provar aquesta substància, i després moltes més en si mateix, veient els efectes toxicològics que li provocaven. Per disminuir aquests efectes va decidir diluir-los, cada vegada una mica més per anar disminuint els efectes nocius del remei. Així va néixer l’infinitesimilitat.
Així doncs, després d’aquest breu resum històric, podem dir que l’homeopatia és una ciència, basada en l’observació i l’experiència i un art de curar basat en la similitud. Es guareix a l’individu buscant un remei que estigui en la naturalesa, i que pres sense estar homeopatizat, pogués provocar efectes similars als quals està sofrint l’animal malalt.

Com hem dit, l’experimentació en els individus sans és un principi bàsic Hahnemaniano. L’al•lopatia o medicina convencional, funciona totalment a l’inrevés; la seva curació es basa en la llei del contari o anti. Si es té febre es donarà un antitèrmic, si hi ha infecció bacteriana es donarà un antibiòtic. En homeopatia si hi ha febre es receptaria un producte que pres sense aquesta pogués provocar-la. Però el més important per poder prescriure aquest fàrmac és veure com és aquesta febre; És una febre que cursa amb suors?… o és una febre que cursa amb mal de cap?… és una febre nocturna?… Segons el tipus de febre es prescriurà un o un altre fàrmac. Podem dir que l’ al•lopatia guareix la malaltia, i l’homeopatia al malalt. Una mateixa malaltia segons un individu o un altre, es manifesta d’una manera o d’una altra.

És important saber que tant el veterinari al•lòpata com l’homeòpata guareixen malalties, però la gran diferència és que el veterinari homeòpata guareix també a l’animal íntegrament. Un gat amb asma pot ser tractat dels atacs asmàtics amb cortisona, i un veterinari homeòpata pot guarir al gat perquè mai més tingui atacs asmàtics, i que a més, amb el mateix remei, li guareixi una dermatitis que havia tingut de jove.
Amb la terapèutica clàssica, el veterinari està acostumat a prescriure diferents fàrmacs per a diferents malalties, seguint certs esquemes i automatismes. El veterinari homeòpata prescriu els diferents productes homeopàtics segons manifesti l’individu malalt. És difícil entendre que un mateix producte pots ser usat per a diferents malalties. Per exemple, l’ Arsenicum Àlbum pot ser usat per tractar gastroenteritis, asma, infeccions cutànies…

Se’ns pregunta freqüentment que pot guarir l’homeopatia, i una resposta clara seria dir que és capaç de curar a tots aquells animals que disposin de capacitat vital de reacció, però que per poder ser guarits, necessitin estar estimulats; que la malaltia sigui reversible, i disposem d’un cert temps per obtenir una resposta favorable. Amb això no vull dir que amb homeopatia no es puguin curar malalties agudes, tot el contrari, però necessitem un temps perquè el producte homeopàtic faci reaccionar al malalt, i començi la curació de la malaltia que pateix.