Los productos homeopáticos

Imagen

Los productos homeopáticos

Los productos homeopáticos pueden ser de origen animal, vegetal, mineral o químico.

• Un ejemplo de producto de origen animal es el Apis (veneno de abeja) y se prescribe para curar, entre muchas otras patologías, a un animal con edema por picada de abeja, o cualquier otra enfermedad que curse con un edema similar al que provocaría la picadura de esta.

• La Belladona (planta: Atropa belladona) es uno de los remedios de origen vegetal más conocidos. Fue muy utilizada por las egipcias, ya que cuando la tomaban, les dilataba las pupilas, lo cual les hacia tener unos ojos más bonitos. Es una planta que se puede usar en casos de fiebre, cuando entre otros síntomas, el animal presente unas pupilas muy dilatadas.

• De origen mineral, el Mercurius (Metal mercurio) es un remedio usado en patologías que entre otras cosas cursen con agravación por la noche, o con los cambios de temperatura.

• Los Nosodes y isoterápicos, son preparados con órganos, secreciones o bacterias de otro individuo o del propio individuo.

Los productos homeopáticos se preparan siguiendo una metodología muy precisa, estudiada y practicada por el Dr. Hahnemann. El medicamento homeopático debe estar diluido y dinamizado. Por tanto el medicamento homeopático es una dilución hidroalcohólica del principio activo, de la que se obtiene la tintura madre. A partir de esta se diluye y se dinamiza, llegando a dosis infinitesimales. Sin duda alguna, la técnica de fabricación del remedio homeopático es la que proporciona el inmenso poder terapéutico de este.

Hay varias formas farmacéuticas de diluir el producto, y por esto todos los productos homeopáticos se prescriben con el nombre del producto, con la forma de dilución preferida por el veterinario homeópata y con un número que indica cuantas veces ha estado diluido el producto. Cuando mayor es el número, más diluido ha estado. Existen las diluciones centesimales (CH), decimales (DH), y korsakovianas (K). Si nos recetan Belladona 9Ch, estaremos tomando la planta Belladona homeopatizada (diluida y dinamizada) de la forma centesimal hasta 9 veces.

Hay muchas formas de presentaciones homeopáticas. La más frecuente es en gránulos y lóbulos, unas bolitas muy pequeñas que hay que disolverlas en los animales con un poco de agua y hacerles tomar vía oral.

Los remedios homeopáticos habrá que administrarlos varias veces al día, si se trata de enfermedades agudas, una vez al día en casos subagudos o menos a menudo en casos crónicos. Se prescribirán según evolucione la enfermedad.

Existen colirios, pomada, comprimidos, supositorios e inyectables.

La homeopatía hay que tomarla separada de las comidas para que sea mas efectiva.

Introducció a l’homeopatia

Imagen

Introducció a l'homeopatia

Avui dia és freqüent escoltar en converses sobre la nostra salut o la dels nostres animals la paraula homeopatia. Fins i tot hi ha gent que va a la farmàcia i es auto medica amb algun producte homeopàtic. Però, a l’hora de preguntar què és l’homeopatia? trobem variades respostes i moltes d’elles, inexactes. Aquest article tracta de donar una noció del que és l’homeopatia i com ens pot ajudar.

L’homeopatia és una medicina usada des de fa centenars d’anys. Va ser fruit de l’experimentació i observació en l’individu sa. El metge, químic i toxicòleg, Samuel Hahnemann a la fi del segle XVIII va ser qui va crear i va desenvolupar les bases de l’homeopatia.

El doctor Samuel Hahnemann va començar a estudiar el que és l’homeopatia a partir dels efectes de les intoxicacions que provocava la quina o xina (escorça d’arbre), molt utilitzada en aquells temps per guarir el paludisme. Va observar que els signes d’intoxicació que provocava la xinesa eren molt semblats als símptomes febrils que provocava el paludisme. Així va començar a donar forma a la teoria de la similitud, ja comentada per Hipócrates. Aquesta seria una altra manera de guarir, diferent a la qual existia fins a aquest moment, que era la dels contraris. Hahnemann va començar a provar aquesta substància, i després moltes més en si mateix, veient els efectes toxicològics que li provocaven. Per disminuir aquests efectes va decidir diluir-los, cada vegada una mica més per anar disminuint els efectes nocius del remei. Així va néixer l’infinitesimilitat.
Així doncs, després d’aquest breu resum històric, podem dir que l’homeopatia és una ciència, basada en l’observació i l’experiència i un art de curar basat en la similitud. Es guareix a l’individu buscant un remei que estigui en la naturalesa, i que pres sense estar homeopatizat, pogués provocar efectes similars als quals està sofrint l’animal malalt.

Com hem dit, l’experimentació en els individus sans és un principi bàsic Hahnemaniano. L’al•lopatia o medicina convencional, funciona totalment a l’inrevés; la seva curació es basa en la llei del contari o anti. Si es té febre es donarà un antitèrmic, si hi ha infecció bacteriana es donarà un antibiòtic. En homeopatia si hi ha febre es receptaria un producte que pres sense aquesta pogués provocar-la. Però el més important per poder prescriure aquest fàrmac és veure com és aquesta febre; És una febre que cursa amb suors?… o és una febre que cursa amb mal de cap?… és una febre nocturna?… Segons el tipus de febre es prescriurà un o un altre fàrmac. Podem dir que l’ al•lopatia guareix la malaltia, i l’homeopatia al malalt. Una mateixa malaltia segons un individu o un altre, es manifesta d’una manera o d’una altra.

És important saber que tant el veterinari al•lòpata com l’homeòpata guareixen malalties, però la gran diferència és que el veterinari homeòpata guareix també a l’animal íntegrament. Un gat amb asma pot ser tractat dels atacs asmàtics amb cortisona, i un veterinari homeòpata pot guarir al gat perquè mai més tingui atacs asmàtics, i que a més, amb el mateix remei, li guareixi una dermatitis que havia tingut de jove.
Amb la terapèutica clàssica, el veterinari està acostumat a prescriure diferents fàrmacs per a diferents malalties, seguint certs esquemes i automatismes. El veterinari homeòpata prescriu els diferents productes homeopàtics segons manifesti l’individu malalt. És difícil entendre que un mateix producte pots ser usat per a diferents malalties. Per exemple, l’ Arsenicum Àlbum pot ser usat per tractar gastroenteritis, asma, infeccions cutànies…

Se’ns pregunta freqüentment que pot guarir l’homeopatia, i una resposta clara seria dir que és capaç de curar a tots aquells animals que disposin de capacitat vital de reacció, però que per poder ser guarits, necessitin estar estimulats; que la malaltia sigui reversible, i disposem d’un cert temps per obtenir una resposta favorable. Amb això no vull dir que amb homeopatia no es puguin curar malalties agudes, tot el contrari, però necessitem un temps perquè el producte homeopàtic faci reaccionar al malalt, i començi la curació de la malaltia que pateix.